Una altra gran errada de l’Estat

A tot arreu hi ha països que vulneren els drets humans però on, en canvi, els seus governs declaren estar sotmesos a un rigorós estat de dret i on es vanten de comandar una democràcia exemplar. Tal és el cas d’Espanya on, després de molts anys, torna a haver-hi presos polítics. Persones que han perdut la llibertat no per haver comès un delicte comú i violent, sinó per haver contribuït a l’exercici del dret a la manifestació d’unes idees que no agraden al poder constituït. Aquest empresonament injust, a més, és un altre grandíssim error de l’Estat, només comparable a les desproporcionades càrregues de les policies espanyoles el passat 1 d’octubre. Espanya negarà el caràcter polític dels actes judicials, però la interpretació que farà l’opinió que no controla serà una altra.

A Espanya, les manifestacions són una prova de gran maduresa quan es fan a favor del poder, o una acció tumultuària i sediciosa quan es fan en contra. Amb pocs dies n’hem tingut demostracions que permeten fer comparacions. Les manifestacions pacífiques i cíviques que estan protagonitzant darrerament una bona part del poble de Catalunya són l’expressió legítima d’un desig de canviar les relacions amb Espanya. És una acció que neix de dalt a baix, i amb la qual res tenen a veure les hilarants teories engiponades des de Madrid per justificar el seu desconcert essencial. Des de Madrid es creu que empresonant dues de les persones que han contribuït a canalitzar el desig de llibertat es desfarà tot el moviment. Coneixen poc el poble català. El mateix que, de manera cívica i ordenada, va sortir ahir i les vegades que calgui a demanar el compliment sense restriccions dels drets humans i l’alliberament de dues persones honrades.