La doble estratègia del govern

El govern prepara una resposta judicial a la pretensió del govern d’Espanya d’aplicar abusivament l’article 155 de la Constitució. El govern presentarà dos recursos davant el Tribunal Constitucional i un altre contenciós administratiu davant el Suprem. El govern argumentarà a la seu del TC un conflicte de competències i demanarà l’empara davant les peticions d’al·legacions del Senat. Al Suprem, reclamarà que se suspenguin els acords de l’últim Consell de Ministres extraordinari. És a dir, que el govern utilitzarà totes les mesures a l’abast de la legislació espanyola. Hi haurà, des de l’altra banda, qui argumentarà el contrasentit que suposa que aquells que volen la independència utilitzin ara els instruments de l’Estat. Però és a ells, no al govern català, a qui pertoca resoldre aquesta aparent contradicció. El que sí és desitjable és que tots dos tribunals operin amb la mateixa celeritat que quan és el govern d’Espanya el que insta una acció en contra d’alguna llei catalana.

Alhora, el govern voldria seguir explorant la via política del diàleg. Però no sembla, es queixa el govern, que el Senat vulgui donar gaires facilitats. Tot i que la qüestió no és si resulta raonable que el Senat pretengui dedicar només unes hores a parlar d’un procés inèdit, com és laminar l’autogovern d’un territori. Els poders de l’Estat s’equivocaran si pretenen adoptar una mesura de tanta transcendència –i no per a Catalunya sinó per al seu propi futur– amb un tràmit amb aparença de diàleg. Perquè llavors –i les declaracions d’alguns polítics del PP així ho fan sospitar– el que es vol és arrasar l’autogovern de Catalunya costi el que costi. Tot per guanyar uns vots, encara que el preu sigui carregar-se definitivament el pacte del 1978.