Una nova mobilització reeixida

Des de fa set anys, el sobiranisme demostra en cada convocatòria que la seva capacitat de mobilització encara no ha tocat sostre. I l’aturada de país d’ahir en va ser un altre exemple. Desenes de milers de persones van aconseguir sacsejar el país i demostrar, de nou, que la capacitat de mobilització, ahir amb l’objectiu d’aturar l’activitat en el marc de l’aturada de país convocada per l’ANC i Òmnium Cultural per demanar l’alliberament dels presos polítics, és extraordinària. Ahir hi va haver talls a les principals carreteres i autopistes del país, i a les línies de tren, autoorganitzades i que demostren la fal·làcia que el moviment independentista era qüestió de quatre i les accions eren organitzades des d’un despatx. Però, a més, les concentracions van tornar a ser multitudinàries arreu, en un preludi del que serà la gran manifestació de dissabte vinent a Barcelona.

I les mobilitzacions i concentracions es mantenen tot i la brutal repressió desfermada des de l’Estat, que es va començar a visualitzar amb tota la seva cruesa amb les salvatges càrregues policials de l’1-0, i ha continuat amb l’empresonament de més de mig govern o l’intent d’eliminació de les institucions, de la llengua o del model d’escola del país. Aquest marc de repressió tindrà un nou episodi avui, quan la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tots els membres sobiranistes de la mesa han de declarar al Tribunal Suprem per la seva ‘dèria’ de permetre el debat en la institució en què resideix la sobirania popular. La mobilització ha de ser permanent, i pacífica, fins que tots els presos polítics siguin a casa, i aquesta mobilització passa també per anar a totes, amb la fórmula més adient, en les eleccions del 21-D.