Un nou colp d’Hisenda al món cultural
El Ministeri d’Hisenda està requerint a quinze entitats culturals catalanes i a la CCMA –a les quals s’afegeixen centres de recerca i Transports Municipals de Barcelona– l’IVA corresponent a les subvencions públiques rebudes entre els anys 2012 i 2015. El maig passat totes les entitats culturals implicades ja van rebre requeriments en aquest sentit. Llavors es van mobilitzar, perquè la llei preveia una altra cosa, i els partits polítics van introduir una modificació en la llei de contractes perquè aquestes quantitats no poguessin ser reclamades. Però Hisenda entén que sí que pot exigir l’IVA del període esmentat, ja que és anterior al canvi.
Tot plegat neix d’una llei reguladora precedent que és molt ambigua. Tan ambigua que permet fer dues interpretacions. És a dir, que l’IVA de les subvencions públiques s’ha de tributar, però que també permet entendre el contrari. Una ambigüitat que genera una gran inseguretat jurídica, increïble en un país que presumeix de fruir d’un dels millors estats de dret del món.
Entre les entitats catalanes plana la sospita, mai provada, que aquest zel d’Hisenda es pot interpretar com un càstig. El món cultural ja estava escaldat amb la decisió del govern espanyol d’apujar-los l’IVA, una acció que es va entomar com una represàlia contra un món sovint crític amb el Partit Popular. Però el fet que aquesta nova reclamació afecti les entitats culturals catalanes i no el Centro Dramático Nacional i els teatres del Canal de Madrid, perquè són de titularitat estatal, fa estendre aquesta sensació d’injustícia i de persecució. És una interpretació victimista? La realitat és que Hisenda fa una interpretació que encara està per veure si s’ajusta a dret.