L’article 155 espolia Catalunya
Arran de l’aplicació a la carta de l’article 155, el responsable del Departament de Cultura del govern és Íñigo Méndez de Vigo. El ministre, en obediència a una sentència judicial, ha iniciat els tràmits per tal que es retornin al monestir de Sixena un total de 44 obres que ara són dipositades al Museu de Lleida. El ministre ha ordenat que es defineixi exactament el parador de les peces i la data en la qual està previst que es retornin a Sixena. La resposta jurídica, tot i el recurs del Museu gràcies als serveis de la Diputació de Lleida, no sembla que tingui cap possibilitat.
Al darrere de l’afer de Sixena, resultat d’una reordenació de les fronteres de les diòcesis, hi ha una clara motivació política. Ja ho és el fet de considerar il·legal una venda –no un robatori, com es diu interessadament– que es va fer de la manera que es feien les coses en l’època que va tenir lloc la transacció. Per si amb això no n’hi hagués prou, Sixena no és el marc idoni per tenir-hi les obres. Les fins ara retornades per imperatiu judicial estan sotmeses a unes condicions de conservació que han alarmat experts de talla mundial.
El govern espanyol ha volgut donar sempre la imatge que l’aplicació de l’article 155 era una acció proporcionada i gairebé administrativa per restaurar la normalitat en un país que, afirmaven els seus altaveus, vivia en el caos. Però dia a dia es van acumulant les proves que, ni que sigui per inacció, passen fets que perjudiquen els interessos de Catalunya. El cas de Sixena n’és un exemple més. No serà l’únic. Però el govern espanyol ja té preparada la resposta: la culpa ha estat dels independentistes, que l’han obligat a fer el que no volia fer. Així es concep la democràcia a Espanya.