La campanya més atípica de la història

Catalunya viu les primeres hores de la campanya electorals més irregular i atípica de la seva història. Al marge que aquestes eleccions han estat convocades per un govern que els electors no van triar, hi ha molts altres factors que fan preveure una campanya complicada. Per exemple, que el president legítim i quatre dels seus consellers estan exiliats. O que el vicepresident, un conseller i dos líders socials principals continuen a la presó. Més encara: sis consellers han quedat en llibertat, però saben que segons quin sigui el seu discurs els pròxims dies podrien retornar a la presó. Això és propi d’una democràcia avançada?

Per si amb això no n’hi hagués prou, algunes accions adoptades en els dies de precampanya, com la cerimònia dels despropòsits a l’entorn del color groc, fan pensar que alguns partits estaran més pendents del que diguin els seus adversaris, esdevinguts enemics, que no d’explicar el seu programa. Aquests partits divideixen l’arc parlamentari amb una fórmula insòlita: d’una banda hi són ells, els demòcrates; i de l’altra hi ha la resta, que han estat declarats enemics de la democràcia –per unir l’insult a la injúria– per haver posat urnes. Malgrat això, ningú no s’escandalitza, ni tampoc escandalitzen les insinuacions que, segons el que votem, l’article 155 es mantindrà fins que la metròpoli ho consideri oportú. I encara hi ha una altra qüestió: és difícil creure que un Estat que ha jugat brut en el passat no ho torni a fer en aquests pròxims quinze dies. Si això passés, és de suposar que la Junta Electoral, tan defensora de la neutralitat fins ara, tindria una resposta contundent. Dit tot això, els catalans han de votar sense dubtes el 21 de desembre. Cal renovar la legitimitat de les aspiracions democràtiques.