Enorme demostració a Brussel·les

“Els catalans fan coses”, va dir irònicament en una ocasió el president espanyol Mariano Rajoy en referència a les grans mobilitzacions organitzades per l’Assembla i Òmnium per demanar la independència de Catalunya. Doncs, ahir, de nou, els catalans van deixar en evidència el dirigent popular portant més de 45.000 persones fins al cor de la Unió Europea, a Brussel·les. La d’ahir va ser una de les manifestacions més massives protagonitzades per gent no belga a la capital d’Europa, si no la que més. En un esforç titànic, milers de catalans van viatjar fins a Brussel·les amb cotxe, amb autocaravana, amb bus, amb tren o amb avió, en una nova demostració de força de l’independentisme. La manifestació d’ahir tenia com a objectiu principal demanar a Europa, a la Unió Europea, que tant s’ha erigit sovint en defensora dels drets democràtics, que defensi justament els drets dels catalans. Que es tregui del damunt la pressió a què la sotmeten els estats membres i obligui l’Estat espanyol a retirar les mesures repressives engegades contra el govern català i accepti els resultats de les votacions celebrades a Catalunya, des del 27-S del 2015, passant per l’1-O, fins al proper 21-D. Un poble que es mobilitza com ho va fer ahir el català no es mereix ser ignorat i menyspreat com ho és pel govern espanyol.

Ni tampoc, evidentment, per una UE que no hauria d’oblidar que els set milions de catalans també són europeus. I que, per tant, hauria de sortir a defensar-los perquè puguin exercir els seus drets més bàsics. Quina Europa és, doncs, aquesta que mira cap a l’altre costat quan es trepitgen les llibertats més bàsiques, aquelles que, justament, va jurar defensar quan va ser creada enguany ha fet seixanta anys?