Judici a la corrupció estructural

Dimecres va començar a l’Audiència de Sevilla el judici contra Manuel Chaves i José Antonio Griñán, expresidents de la Junta d’Andalusia, i 20 alts càrrecs més. La llista d’acusats és, en realitat, més àmplia, però l’interès públic se centra en els polítics prominents. Segons la fiscalia, els acusats van constituir una xarxa organitzada per finançar de manera irregular determinades empreses i persones. La xarxa es nodria de diners públics que, en principi, s’havien de dedicar als expedients de regulació d’ocupació, ERO. Així doncs, a la malversació s’hi afegia un perjudici notable a un dels segments socials més vulnerables, que és el de les persones que perden la seva feina.

La causa ha necessitat sis anys d’instrucció, durant els quals hem vist, pel que fa al PSOE, algunes conductes que semblaven calcades del PP en relació amb el cas de Luis Bárcenas. És força possible que el judici es vulgui dilatar com més millor, però per ara ja es dibuixen algunes evidències. La principal és que, presumptament, el PSOE havia construït una xarxa clientelar amb fons públics amb l’objectiu de perpetuar-se en el poder. La corrupció, quan es fa estructural, posa de manifest la debilitat de l’administració. El PP i el PSOE afirmen que Espanya és una democràcia exemplar, però els fets tenen el costum de desmentir-los.

I encara es pot fer una altra reflexió: la majoria dels altaveus mediàtics que presenten el sobiranisme català com una fosca maniobra per tapar la corrupció del govern de Catalunya, releguen la informació sobre el judici andalús a llocs ben discrets. Potser perquè parlar de la corrupció institucional espanyola pot afeblir el vot unionista a Catalunya?