Mesures d’efectes limitats
El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va anunciar dimecres una sèrie de mesures antigihadistes després de la reunió creada a tal efecte. El PDeCAT, ERC i el PNB no participen des de l’origen en la comissió, en considerar que algunes de les iniciatives es podrien utilitzar per perseguir idees pacífiques. La realitat ha demostrat que aquest tarannà està molt present en l’ànim de molts polítics espanyols, no només del PP. Els tres partits van tornar a ser convidats per dimecres, però van declinar d’anar-hi pel poc temps que hi havia entre la convocatòria i la reunió.
Les propostes del govern espanyol són idèntiques a les d’altres països: més control, més prohibicions i més restriccions. És discutible que aquesta política sigui efectiva. Malgrat que ja fa temps que s’aplica arreu, els atemptats terroristes continuen. Potser sense cap control n’hi hauria més. Però cap prohibició evitarà del tot el risc d’un atac. N’hi ha prou sabent robar un vehicle i sent un fanàtic. La solució més eficient, tot i que lenta, és proporcionar alternatives als joves que es radicalitzen. És a dir, oferir un missatge prou potent per contrarestar el discurs gihadista.
Una atenció especial mereixen dos fets: el primer, que entre les mesures no figura millorar la coordinació amb els Mossos. El segon, que el ministre no va aclarir un punt fosc dels atemptats de l’agost a Catalunya: la relació de l’imam de Ripoll i els serveis d’intel·ligència d’Espanya. Aquesta relació va evitar que fos expulsat en acabar una condemna per tràfic de drogues. Zoido va anunciar una reforma de la llei d’estrangeria per evitar casos com aquest. Doncs bé: amb la llei actual tal expulsió ja era possible. Menys anuncis i més informació.