Rajoy, ni projectes ni propostes
Mariano Rajoy va fer ahir el balanç tòpic i triomfalista al qual ens té acostumats aquell que tanca els ulls davant la realitat dels fets. Un discurs amb un clar accent sobre l’economia i sobre Catalunya. Insinuant que la brillant etapa de prosperitat podria anar-se’n en orris per culpa de la “inestabilitat política” catalana. El govern espanyol s’està buscant un cap de turc per a una frenada econòmica ja pronosticada pels organismes internacionals al gener. La responsable d’una hipotètica atonia seria en tot cas la inepta política econòmica espanyola. Inepta quan no irresponsable, perquè de quina altra manera es pot qualificar un decret per facilitar el canvi exprés del domicili fiscal de les empreses?
Mariano Rajoy va exhibir com un èxit indicadors que, en realitat, són tràgics. S’estan creant llocs de treball, certament; però de manera insuficient per aconseguir una taxa d’atur europea. A més, són ocupacions precàries, mal pagades i de baixa qualificació. Augmenten les exportacions, però s’obvia que gran part correspon a l’efecte Catalunya. Ara bé: ni una paraula sobre el formidable deute públic ni sobre la bomba de rellotgeria del sistema públic de pensions. Espanya va bé i només els catalans la poden fer naufragar.
En l’àmbit polític, ni una sola idea, ni una sola iniciativa, tret de convocar el ple del Parlament per escenificar qui mana en realitat a Catalunya, encara que el PP vagi pel camí de ser extraparlamentari. Ni una sola proposta per intentar atreure el catalanisme sobiranista. S’ofereix el diàleg, sí. Però el diàleg, perquè ho sigui, ha de ser incondicional. Justament, l’únic marc que el PP no admet. Espanya, doncs, és on era.