Problemes que l’Estat no soluciona
La lleugera frenada de l’economia prevista per al 2018 no tindrà a veure ni amb el sobiranisme ni amb la inestabilitat política, com algunes veus s’apressaran a assenyalar, sinó que és un fet previst des de fa més d’un any. Però la possible frenada posarà de manifest la persistència dels principals problemes econòmics de Catalunya. Cal recordar que la independència no es demana, com afirmen els analistes de traç gruixut, perquè els catalans odiïn Espanya, sinó per solucionar els problemes econòmics –i els socials– en vista que any rere any l’Estat espanyol no pot o no vol fer-ho.
El principal problema que té en aquests moments Catalunya és l’atur i l’estructura laboral. És cert que la nostra taxa de desocupació és inferior a l’espanyola, però continua sent massa elevada en relació amb l’Europa avançada. Aquesta desocupació s’explica perquè encara hi ha moltes ineficiències. Catalunya continua sent forta en exportacions, i ho seria més si tingués unes infraestructures més modernes. Com el corredor mediterrani, que fa anys que es reclama a Madrid sense que la metròpoli trobi mai el moment ni el pressupost per completar-lo. Però també es podrien iniciar unes polítiques que permetessin apostar més per l’estructura laboral que té futur, és a dir, la que està fonamentada en el coneixement.
Sobta que alguns empresaris s’estiguin reorientant cap a Espanya, per molt que el seu govern faciliti el procés amb decrets i propaganda, quan és obvi que l’Estat és incapaç de resoldre els problemes acumulats i que la República, sense els boicots ni els bastons a les rodes, sí que seria capaç de solucionar-los.