Finançament per al sector audiovisual
La producció audiovisual a Catalunya està en greu perill. Tot just havia sortit de temps difícils que dues iniciatives del govern espanyol en el darrer any han encès totes les alarmes: d’una banda, la supressió del cànon digital, acordada pel TC; i d’una altra, la reclamació de l’IVA de les subvencions a Televisió de Catalunya. La pròrroga dels pressupostos acabada d’imposar per Madrid no incorpora la partida de 16 milions d’euros que el govern havia garantit al sector en eliminar-se la taxa als operadors d’internet, milions que s’havien de destinar a finançar produccions i també a la promoció i projecció internacional. Paral·lelament, la reclamació de 30 milions d’euros en concepte d’IVA a TVC fa perillar la producció externa de la televisió pública. Ambdues mesures posen en perill uns 15.000 llocs de treball directes i indirectes.
El sector audiovisual té un gran poder vertebrador en tant que creador i transmissor de cultura i és primordial per a la projecció de la cultura i la llengua catalana al món. Això ho sap el govern espanyol, que no té cap problema per portar al TC una llei aprovada sense cap vot en contra al Parlament si amb això lamina l’autogovern, com així ha estat. El govern derrocat pel 155 era conscient de la necessitat de mantenir els ajuts al sector audiovisual i s’havia compromès a fer-ho, cosa que no ha quedat finalment recollida als comptes prorrogats. El nou govern sorgit de les urnes haurà de prendre com a seu el compromís de l’anterior executiu. El sector audiovisual català necessita un model estable de finançament que aposti per la modernitat, que asseguri no només produccions de nivell i qualitat, sinó també la seva projecció internacional. No es pot deixar perdre el talent que té el país.