La vergonya de l’estació de la Sagrera

La represa de les obres de construcció de l’estació del TAV de la Sagrera, a Barcelona, és una notícia que cal valorar positivament. Probablement l’únic fet positiu enmig dels despropòsits perpetrats per Foment i Adif entorn a aquesta infraestructura estratègica per a Barcelona i per a Catalunya. L’estació de la Sagrera ha viscut entrebancs de tota mena i paralitzacions de les obres diverses; la darrera, provocada per un escàndol de corrupció per un suposat frau entorn als disparats sobrecostos del pressupost. Amb aquests inadmissibles antecedents, l’actual represa de les obres només pot comportar l’exigència que no es torni a aturar l’obra, que es depurin totes les responsabilitats i que es compleixi el darrer termini establert per a la finalització fixat en el 2020, tot i que aquesta també és una data que Foment ha anat fent ballar.

L’estació de la Sagrera és una infraestructura important per a Barcelona perquè ha de ser el motor de la creació d’una nova centralitat de la ciutat que permeti impulsar socioeconòmicament la banda Besòs de la capital catalana. Un bon projecte redimensionat a la baixa per la supeditació que el govern espanyol ha imposat del finançament del projecte a la generació de plusvàlues per evitar una inversió pública que sí que es destina en obres semblants a Madrid. La Sagrera és també una estació fonamental per a l’ordenació del trànsit ferroviari, regulant l’entrada i sortida del TAV cap al nord, en coordinació amb l’estació de Sants, i descongestionant per a altres usos ferroviaris la xarxa de via subterrània que creua la ciutat. És, doncs, també una infraestructura clau de país. Ni Barcelona ni Catalunya es poden permetre més retards a la Sagrera per la simple ineficiència i inoperància de Foment.