Menyspreu pels refugiats

Ni els compromisos contrets a Europa ni la pressió ciutadana al carrer han evitat el menyspreu amb què el govern de l’Estat espanyol està gestionant l’acolliment de refugiats. De les 17.337 persones que s’haurien d’haver reallotjat segons l’acord adoptat en el marc de la Unió Europea, tan sols se n’ha permès l’entrada a 2.716, una xifra que representa el quinze per cent del total. Però és que del conjunt de les persones que aconsegueixen penetrar de manera legal per les fronteres espanyoles tan sols un 3,4 per cent obtenen l’estatut de refugiat, que els reconeix uns mínims drets. No es tracta d’una desídia exclusiva del govern espanyol, és clar, d’ençà que la fam i la guerra a Síria van empentar allaus humanes cap a Grècia, Itàlia i Hongria. Europa ha fracassat a l’hora de ser fidel als seus principis fundacionals i, malgrat la fermesa amb què Alemanya va afrontar inicialment la qüestió, les institucions comunitàries no han pogut o no han volgut cridar a capítol els països que han vulnerat de manera ostentosa els drets humans tractant els refugiats com a criminals.

Fa un any la plataforma Casa Nostra Casa Vostra va mobilitzar més de mig milió de persones amb el lema ‘Volem acollir’ i encara ara continua denunciant la manca d’implicació real a tots els nivells. Els ajuntaments i el govern de Catalunya han fet feina, però no la suficient, sens dubte perquè no hi ha ajudat l’actitud obstruccionista del govern estatal. Allargar la mà als que ho necessiten i combatre les temptacions xenòfobes d’algunes minories exaltades ha de ser una prioritat del Primer Món, sobretot perquè no es tracta només dels que no aconsegueixen arribar, sinó també dels 15.000 que han mort en l’intent des del 2014.