Gabriel i la via suïssa

La instrucció al Tribunal Suprem de la causa general contra el procés sobiranista de Catalunya continua a velocitat de creuer, mantenint injustament a la presó polítics i líders socials, citant-ne d’altres a declarar en qualitat d’investigats, imposant mesures cautelars a discreció del tribunal i, en definitiva, exhibint l’espasa de Dàmocles que penja sobre els partits independentistes, i per extensió sobre el Parlament de Catalunya i el futur de la política catalana en general. En aquest context, la decisió d’Anna Gabriel de no comparèixer davant el magistrat Pablo Llarena i exercir la seva defensa des de Suïssa és del tot legítima i posa una altra pedra a la sabata del govern espanyol, que, amb tot l’aparell de l’Estat al darrere, ha triat la via judicial com a única resposta al moviment sobiranista català, amb l’objectiu de reprimir-lo i liquidar l’amenaça d’una eventual independència de Catalunya.

Tothom té dret a la millor defensa possible i a un judici just, i la dirigent de la CUP no veu cap de les dues coses garantides posant-se, avui al Suprem, en mans de l’aparell judicial espanyol. No li falten motius i, per tant, la seva iniciativa té una clau personal clara, però també té una clau política evident, ja que multiplica la internacionalització del procés polític català i de l’ofensiva judicial espanyola contra els seus líders. A la via belga oberta pel president Carles Puigdemont i els consellers Comín, Serret, Puig i Ponsatí fa quasi quatre mesos, s’hi afegeix a partir d’ara la via suïssa com a nou obstacle per al corró judicial espanyol i alhora altaveu per denunciar no només la violació de drets fonamentals, sinó la persecució d’un referèndum, el de l’1 d’octubre, i del moviment independentista a Catalunya, que sempre s’ha expressat per vies democràtiques i de forma del tot pacífica.