Puigdemont ha d’esperar a la presó
La decisió de la jutgessa instructora de la localitat alemanya de Neumünster de mantenir el president Carles Puigdemont a la presó és una galleda d’aigua freda per als que manteníem que el tribunal havia de permetre la llibertat immediata del president, encara que fos condicionada. Perquè l’evidència que s’està jutjant un cas polític i les mostres fefaents de la voluntat de no eludir l’acció de la justícia –el president es dirigia cap a Bèlgica– són arguments que podien fer preveure una decisió menys restrictiva, respecte de l’euroordre de petició espanyola. Tot i que la decisió d’ahir no ha de pressuposar una decisió definitiva sobre l’entrega de Puigdemont a l’Estat espanyol, és ben cert que a hores d’ara, i a l’espera de pròximes decisions judicials, sí que es posa de manifest la diferència de criteri que impera a Alemanya respecte a la justícia belga en la instrucció de la petició d’extradició, que tot just acaba de començar. Ara bé, cal esperar que s’imposi la sensibilitat de la justícia germànica davant d’un cas de flagrant vulneració de drets que s’està produint a l’Estat espanyol.
La detenció de Carles Puigdemont ha generat una destacada onada de solidaritat cap a la causa catalana i de crítica a l’Estat espanyol. D’entrada, en l’opinió pública i publicada alemanya que es decanta per exigir l’alliberament del president català, i també en d’altres països europeus com ara les destacades mostres de suport en defensa de la consellera Ponsatí que hi ha hagut a Escòcia o la tolerant posició de la fiscalia belga respecte dels consellers Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret decretant la inexistència de risc de fuga dels exiliats a Bèlgica. Una diferència de criteri que hauria de fer reflexionar la Unió Europea.