Els macroprostíbuls i el fet de regular la prostitució

Mataró ha estat l'últim municipi català que s'ha afegit al debat, sempre complex, sobre la conveniència dels negocis relacionats amb la prostitució. El cas dels macroprostíbuls projectats a Mataró no és, ni de bon tros, aïllat. Recentment ha estat polèmic un projecte semblant a la Jonquera; i ja van ser objecte d'importants discussions l'Scenic, un gran prostíbul que es va construir al cor de Barcelona, i els populars Saratoga i Riviera de Castelldefels, locals actualment tancats per ordre judicial, només per posar-ne uns quants exemples. La paradoxa apareix si relacionem el debat entorn d'aquests negocis amb la polèmica que també suscita la prostitució al carrer. El mateix alcalde de la Jonquera s'oposa a la instal·lació, però ha reconegut el fracàs de la mesura de multar les prostitutes que exerceixen al seu terme. En el cas de l'Scenic barceloní, va ser un projecte que la polèmica va fer avortar, i l'edifici està situat tot just al costat del Raval, on s'han generat les pitjors imatges de marginalitat en la prostitució de carrer. Per no oblidar les denigrants situacions que es viuen a les carreteres de Castelldefels. Si acceptem que la prostitució és una realitat que no desapareix per decret i que cal regular-la, convé anar amb compte amb el rebuig a tot tipus d'equipaments, independentment de la dimensió. Cal entendre la inquietud ciutadana, però si compleixen la legalitat i no interfereixen en la convivència ciutadana, com és el cas d'alguns coneguts prostíbuls que funcionen amb total normalitat, no es pot obviar que poden ser una solució –sempre acompanyada d'una enèrgica actuació contra la prostitució pública– que en cas de vetar-se podria generar encara més problemes que el mateix establiment.