El temps de May s’esgota per al ‘Brexit’

El cop de porta dels Vint-i-set a la proposta de la primera ministra de la Gran Bretanya per materialitzar la sortida del seu país de la Unió Europea acorrala Theresa May entre la necessitat de reformular la proposta de ‘Brexit’ i les dures crítiques dels seus adversaris polítics, que consideren un fracàs i una humiliació el rebuig en la cimera de Salzburg a l’anomenada proposta de Chequers. Un full de ruta ara mateix inviable perquè l’estatus de relació econòmica que pretén May per al seu país obligaria a canviar el funcionament de la UE i qui ha pres la decisió de marxar és la Gran Bretanya. No resulta gaire lògic que qui marxa d’un club vulgui obligar a canviar-ne les normes.

La permanència en una àrea de lliure comerç amb la UE, però amb condicions diferents per als serveis, i un sistema de “facilitació duanera” per garantir un comerç “sense friccions” per a la majoria de productes és voler disposar dels beneficis econòmics de la lliure circulació de productes sense participar del cost i desavantatges de pertànyer a la UE. L’argument que això permetria mantenir una frontera tova a Irlanda ratlla el xantatge. La línia fronterera entre el sud i el nord d’Irlanda no és una moneda de canvi amb la UE, sinó un problema britànic. La frontera tova forma part dels acords de pau de Divendres Sant i retirar-la és incomplir un pacte històric que ha permès extirpar la violència en el conflicte irlandès. Un risc irresponsable. El temps per a l’acord s’acaba però cal buscar-lo fins a l’últim minut. Mantenir una relació fructífera entre la Gran Bretanya i la UE ha d’interessar totes les parts perquè una sortida no negociada perjudicarà tothom. Això sí, partint de la base que qui ha d’assumir la responsabilitat de la sortida és la Gran Bretanya.