Quan la presó és pura venjança
La causa judicial contra els dirigents independentistes acumula irregularitats, informes policials plens de fal·làcies i interlocutòries partidistes i parcials que tenen com a màxima expressió de vulneració de drets l’empresonament de nou persones i l’exili d’altres encausats. Segurament, l’abús absolut de la presó provisional és ara mateix l’aberració més gran. Un fet que ha estat denunciat per organitzacions i instàncies internacionals, a més de centenars de juristes. Però l’empresonament sense judici pren un caire especialment cruent en el cas del reingrés a la presó, avui fa sis mesos, de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Carme Forcadell. Perquè, un cop en llibertat després de la seva primera estada a la presó –en el cas de la presidenta del Parlament, una nit gràcies a una forta fiança–, el canvi de les mesures cautelars per part del jutge Llarena ordenant el retorn a la presó de tots cinc només es pot explicar per una voluntat de venjança i escarment pel fet de no haver abandonat l’activitat política. Perquè resulta inversemblant la justificació del risc de fuga quan cap dels cinc no van marxar un cop posats en llibertat i, a més, van acudir a la citació del jutge. A excepció de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que va decidir exiliar-se a Suïssa.
El cas de Jordi Turull té un capítol a banda en l’extralimitació de Llarena pel fet que va ser empresonat en plena sessió d’investidura i se li va vetar l’accés a la presidència de la Generalitat. Vulnerant d’aquesta manera tots els seus drets polítics i els dels seus votants, i interferint en els altres poders, com són el Parlament i l’executiu. Un menyspreu absolut a les institucions catalanes que cal qualificar de cop judicial a la voluntat democràtica de la ciutadania.