El Suprem protegeix la banca
La paralització de la sentència del Tribunal Suprem que canvia el criteri de tributació de les hipoteques i responsabilitza els bancs, i no els seus clients, del pagament de l’impost d’actes jurídics documentats (AJD), torna a posar en el focus de l’opinió pública la competència, els mecanismes de funcionament i, en definitiva, la credibilitat de la justícia espanyola. La sentència de l’alt tribunal va tenir dijous conseqüències immediates per als bancs, que van tenir pèrdues considerables a la borsa, i en tindran més si han de pagar l’AJD dels clients que el reclamin i el de les noves hipoteques a partir d’ara.
Que la sentència suposava un gir radical en la jurisprudència vigent fins llavors i que, per tant, tindria una important repercussió econòmica, positiva per als clients i negativa per als bancs, ja se sabia dijous quan es va dictar. Què ha passat en 24 hores perquè el mateix jutge addueixi aquestes mateixes raons per frenar en sec les conseqüències de la seva sentència i elevar-les al ple de la sala perquè les confirmin o no? La mesura, sense precedents, protegeix únicament els interessos dels bancs i, un cop més, projecta una ombra de dubte sobre la justícia i les seves motivacions.
El fons de la qüestió no és nou. Del Suprem, màxim òrgan jurisdiccional de l’Estat, s’espera no que faci política, sinó que faci justícia, que sigui igual per a tots, poderosos o no, i que no obeeixi altres interessos. Els criteris de la sentència són clars, i si continuen sent vàlids per al cas concret que s’hi jutjava (perquè aquesta no s’ha paralitzat), ho han de ser també per a tots, encara que això tingui com a dany col·lateral que els bancs tinguin una factura inesperada que afecti els seus beneficis.