La batalla dels llaços
El llaç groc continua sent el centre del debat polític en aquest llarg període preelectoral de les generals, les municipals i les europees. La Junta Electoral Central (JEC), en la seva funció de vetllar per la neutralitat de les administracions en aquests períodes, es manté en la seva determinació d’ordenar la retirada dels llaços grocs de tots els edificis públics, i el president de la Generalitat, Quim Torra, es manté en la seva de no retirar el llaç del balcó del Palau perquè és el que va decidir el ple del Parlament i perquè defensa el caràcter no partidista d’aquest símbol.
No ens cansarem de repetir que el llaç groc no identifica cap partit, no demana el vot a ningú i per a ningú. El llaç groc no trenca la neutralitat electoral, que és, presumptament, l’objecte de l’actuació de la JEC. El llaç groc és una expressió col·lectiva de rebuig contra la situació de manca de llibertat i de vulneració de drets civils que pateixen des de fa mesos els presos i els exiliats polítics. Si avui es posés fi a aquesta situació injusta, desapareixerien els llaços, tots, de la Generalitat, dels ajuntaments, de les places, els ponts, les baranes i els balcons. És un fenomen totalment al marge de les cites electorals.
Potser és una anomalia o un fet excepcional, però el que sí que és realment anòmal i excepcional i és necessari recordar-ho i denunciar-ho cada dia, també en períodes electorals, és la injustícia i la vulneració de drets. Els partits estan en campanya i utilitzen amb més o menys vehemència aquest fet per guanyar vots o erosionar els adversaris, en aquest cas Quim Torra, però la coartada electoral no amaga la seva irresponsabilitat, assumint acríticament el criteri de la JEC i oblidant deliberadament que darrere aquesta branca hi ha tot un bosc.