Democràcia suspesa

La suspensió automàtica dels quatre diputats independentistes en presó preventiva, executada ahir per la mesa del Congrés presidida per Meritxell Batet, és la pitjor decisió possible per encetar una legislatura que es pretén de diàleg i reconciliació. Batet ha renunciat a fer valer l’autoritat del legislatiu en aquesta qüestió, a defensar els drets dels seus diputats, els del milió i mig de ciutadans que els van votar i, en definitiva, ha renunciat a protegir la sobirania popular, alterant la composició del Congrés.

La llei preveu el processament d’un diputat, però no l’elecció d’un processat i en aquest context el jutge Marchena ha guanyat per golejada, perquè no podia ordenar la suspensió i ha aconseguit que li facin la feina, de forma submisa, sense comprometre la pulcritud del procés judicial i sense fer el suplicatori exigit per processar un diputat i també per suspendre’l de funcions. La mesa del Congrés ho ha acceptat tot fent veure que no podia fer una altra cosa, quan en realitat la decisió és política i l’hauria de prendre el ple del Congrés.

És política la decisió, com ho són les causes que l’han motivat i les conseqüències que tindrà. La pressió ferotge de la dreta política i mediàtica, els interessos electorals del PSOE aquest diumenge i la investidura de Pedro Sánchez, que ara farà molta més baixada, han prevalgut en el càlcul de costos i beneficis d’aquesta nefasta decisió, que deixa molts damnificats. Els primers, els diputats suspesos, els seus drets i els dels seus votants; immediatament després, la sobirania popular, la separació de poders i la democràcia espanyola. I si ningú no hi posa remei, també en surt ferit de mort el famós diàleg que tothom es posa a la boca i que a cada pas és més una paraula sense contingut.