Un estiu de massa festivals?

Més de dos-cents festivals i cicles de música, dansa i teatre arreu de Catalunya entre mitjans de juny i finals d’agost, amb centenars d’actuacions de molta varietat d’artistes, són massa esdeveniments d’aquesta mena per a un país com el nostre? Hi ha prou espai per a tothom, per als artistes que necessiten actuar per contrarestar així la baixada de les vendes dels seus àlbums; per als ajuntaments que ho veuen com una oportunitat de promoció turística i cultural dels seus municipis, i per a la iniciativa privada que creu que és una bona oportunitat de negoci? El sector ha tocat sostre, i el fet que enguany ja no s’hagin organitzat o s’aguantin d’un fil alguns festivals històrics –Santa Clotilde al Maresme o l’internacional de Cadaqués, per esmentar-ne alguns– o que d’altres, com el potent Doctor Music, s’hagin anul·lat, és un símptoma que hauria de servir d’alerta per a la temporada vinent o estem parlant de casos puntuals? L’administració cultural, en tots els seus nivells, des del local fins al nacional, té capacitat per ajudar bona part d’aquests esdeveniments o només hauríem de confiar en l’aportació del públic? D’altra banda, algú pot retreure res a un munt de festivals d’iniciativa privada que funcionen i que, sovint, esgoten totes les entrades?

Les respostes a totes aquestes qüestions són múltiples i, sovint, contradictòries. Per això seria positiu que des del sector, amb totes les seves branques, s’obrís un debat seriós sobre el futur dels festivals d’estiu, per posar, sobretot, una mica de llum sobre tots aquests interrogants i, de passada, per intentar esvair els temors que, les últimes setmanes, han envaït alguns responsables de festivals davant la marxa lenta en la venda d’entrades per als concerts d’aquest estiu.