Una Diada per la unitat estratègica
L’Assemblea Nacional Catalana organitzarà una altra gran manifestació l’Onze de Setembre. En espera de la sentència de l’1-O, que òbviament pot marcar la Diada, l’ANC ha dissenyat un acte –que cal que continuï sent multitudinari– centrat en dos eixos fonamentals: que la constitució d’un estat independent per a Catalunya ha de continuar sent l’objectiu prioritari de l’independentisme i que per assolir-ho cal la unitat estratègica d’aquest espai polític. L’ANC va néixer com un instrument de dinamització i pressió per la independència i és lògic i desitjable que es mantingui en aquests paràmetres.
L’independentisme català és molt plural i transversal, i s’expressa en diverses opcions polítiques i entitats. L’ANC ha trobat una bona forma d’expressar-ho triant enguany una gra plaça com la d’Espanya de Barcelona, on desemboquen algunes de les principals avingudes i carrers de la capital catalana. Aquesta pluralitat és una realitat que cal veure com una oportunitat i no com un problema. Però fa imprescindible la unitat d’acció estratègica i obliga tothom a un esforç de coordinació, si es vol ser fort i eficient en un repte tan formidable i complex com la independència i d’un estat immobilista que opta per la repressió. Motiu pel qual cal aparcar els interessos partidistes i electorals. I també assolir una diagnosi compartida del moment actual i de la via a seguir cap a la República. La unitat estratègica no es pot imposar. Ha de ser el resultat d’un diàleg franc i lleial entre les diverses forces polítiques independentistes, que han de fer una proposta conjunta d’actuació i lideratge polític per a aquesta nova etapa. I que ha de tenir l’aval i el suport de la societat civil. Amb l’1-O com a exemple a seguir.