L’estratègia amb els ‘menes’
El govern ha aprovat destinar 14,5 milions d’euros a un pla de suport a la setantena de municipis que allotgen centres de joves que emigren sols, coneguts com a menes (menors estrangers no acompanyats). El pla es dirigeix als menors que viuen en equipaments de la Generalitat però també als joves que fan divuit anys i, en molts casos, es queden en situació de vulnerabilitat. La iniciativa té un objectiu doble: oferir suport a les administracions, que pateixen perquè, en la majoria dels casos, no tenen recursos suficients per afrontar un estiu que es preveu complicat, i impulsar l’acompanyament en l’emancipació dels joves menors d’edat, amb el focus posat en la inserció laboral. I és que aquesta és la clau: no centrar-se tant en l’entrada dels joves al sistema assistencial com en la seva sortida perquè no es converteixin en joves vulnerables.
Albert Batlle, nou màxim responsable de seguretat de Barcelona, la ciutat d’entrada dels menes a Catalunya, ha posat sobre la taula un altre element: que el compliment de la llei hauria d’incloure que el menor torni amb els seus pares, en un “retorn assistit” que més aviat semblava una expulsió controlada. Catalunya rebrà aquest any de la ratlla dels 5.500 menes, segons unes previsions que potser no es compliran. No són pas tants en una societat que camina cap als vuit milions de persones; ara, cal fer bé les coses. És obvi que hi ha ciutats on s’han viscut i es viuen conflictes i és cert que les estadístiques indiquen que un 5%, només, del col·lectiu cau en la delinqüència però, justament, el que cal és aprofundir en les polítiques de generació d’oportunitats per integrar aquesta població, que continuarà, en més o menys nombre, venint, i evitar caure en les sortides de to. I cal, també, com ja es fa, aplicar tot el pes de la llei a qui la incompleixi.