Opinió

Cap a una policia integral

Després de la il·lusió que va generar l’entrada en servei d’un cos policial nou, en aquests moments, dues dècades després, les dades indiquen que centenars de mossos d’Esquadra aspiren als concursos que convoquen les policies locals, concursos cada cop més habituals arran de l’aprovació del decret que permet als agents locals jubilar-se als 60 anys i que ha minvat les plantilles dels ajuntaments. Segurament no hi ha un motiu únic pel qual els agents dels Mossos miren de passar-se a les policies locals, en un fenomen, també és cert, que ja s’havia donat en, per exemple, guàrdies civils. Però, a més del propi estrès d’una professió com aquesta, els sindicats apunten al fet que hi ha promeses incomplertes en l’àmbit laboral, tant pel que fa a la retribució com a la possibilitat de progressar. També hi deu haver un cert cansament pel fet que la seva feina és massa sovint motiu de discussió política –la crisi de narcopisos i manters a Barcelona en seria un darrer exemple– o pel fet que en molts casos no tenen el suport judicial necessari.

Ara, tot i això, estem parlant d’una policia que, tot i els seus possibles errors, aplica un model dels més moderns d’Europa, com es demostra en el fet que té una unitat de mediació o càmeres a les comissaries. Per tant, el fet ha de tenir més a veure amb una mobilitat provocada pel cansament en les condicions, de tot tipus, que en la imatge del cos, tot i haver tingut problemes d’aquesta mena. En tot cas, el model policial català hauria d’avançar cap a una major professionalització de les policies locals petites –que ara, a més, veuen com una sentència els prohibeix els interins– i cap a un model integral que aglutini el millor de cada cos.