El bucle de Sánchez
El líder del PSOE i candidat a president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va sortir de la reunió d’ahir a Palma amb el rei Felip confortablement enrocat en la partida plantejada després de les últimes eleccions generals, és a dir, culpant Podem de la investidura fallida, prioritzant un govern del PSOE, demanant ajuda a la dreta i explicitant una vegada més que el seu únic cordó sanitari és per als partits independentistes catalans. L’objectiu és treure’ls de l’equació i ignorar-los, per molt que hagin donat signes de flexibilitat política, ja sigui en el debat d’investidura (ERC) o en el pacte a la Diputació de Barcelona (JxCat).
Pedro Sánchez deixa clar amb aquesta actitud el seu menyspreu per l’opinió dels catalans, que en les últimes eleccions al Congrés espanyol van donar la victòria i més escons que mai als partits republicans. Ho ha fet també fa pocs dies amb el rebuig a l’oferta de diàleg llançada per Jordi Cuixart en qualitat de president Òmnium, en el marc de les reunions del líder socialista amb les entitats de la societat civil. En aquest sentit, les seves limitacions per al diàleg que afirma defensar cada cop que en té l’oportunitat són diàfanes.
El govern català, per boca de la seva portaveu, considera que Sánchez està massa condicionat pels partits de dretes i el càlcul electoral. Condicionat o no, Pedro Sánchez ha demostrat fins ara una nul·la voluntat d’afrontar el problema de fons que suposa que la meitat dels catalans vulguin la independència i el conflicte de sobirania plantejat per tres quartes parts d’aquesta societat, que vol decidir democràticament a través d’un referèndum la seva relació amb l’Estat espanyol. La seva proposta d’afrontar políticament el conflicte amb la societat catalana, ara com ara, és història.