La creació d’un estat de setge judicial

El conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol ha desembocat en un veritable estat de setge judicial. L’acció dels tribunals espanyols pel que fa a aquest conflicte suposa una font inesgotable de vulneració de drets fonamentals, amb una successiva farsa judicial basada en relats policials inversemblants. Podem trobar exponents d’aquesta perversió del sistema judicial des del Suprem en el cas dels dirigents independentistes catalans que esperen la sentència de l’1-O, a l’Audiencia Nacional en casos com ara el del major Trapero i la direcció dels Mossos, els set CDR empresonats i anteriorment en el cas de Tamara i Adrià Carrasco. I també en altres tribunals.

Poder judicial, cossos policials i l’ecosistema mediàtic del nacionalisme espanyol han generat una connivència que ha quedat palesa per exemple en les escandaloses filtracions del sumari dels darrers detinguts que ara han estat recorregudes. La posició adoptada pel poder judicial i les forces i cossos policials de l’Estat atorgant-se el paper de dic de contenció per a la preservació de la unitat d’Espanya per sobre dels drets fonamentals és antidemocràtica. I genera una preocupant imatge internacional de l’Estat espanyol que ja ha disparat alarmes: el Consell d’Europa ha obert una investigació per l’empresonament de polítics a Espanya, juntament amb Turquia. Com a mostra de la degradació democràtica cal afegir-hi la querella que algunes de les víctimes de la brutalitat policial de l’1-O presentaran per crims contra la humanitat, o la resolució de l’ONU que exigia l’alliberament dels presos polític que no ha estat atesa. Tot plegat suposa l’evidència d’un Estat que transita cap a un escenari de totalitarisme judicial i policial pel que fa a la dissidència política.