L’exhumació arriba tard i malament
L’exhumació del cadàver de Francisco Franco del Valle de los Caídos es farà avui si no hi ha cap contratemps d’última hora. Un esperat moment que per a qualsevol demòcrata suposarà una jornada de gran satisfacció. La qual cosa no treu el fet que aquesta operació de retirada d’honors al sanguinari dictador espanyol arribi amb dècades de retard, i malament. Especialment per la falta d’un projecte clar de restitució de la memòria històrica i de reparació de les víctimes del terrorífic règim franquista. Franco va ser enterrat al Valle el 23 de novembre de 1975. I l’Estat espanyol ha tardat quatre dècades a retirar d’aquest emplaçament l’únic dictador d’Europa enterrat en un indret oficial i amb honors d’estat. Potser la transició no va ser tan exemplar.
El trasllat al cementiri convencional arriba de la pitjor manera: en plena precampanya electoral del 10-N i després d’una llarga i vergonyosa pugna judicial de 15 mesos per part de la família. Per no parlar dels indecents entrebancs provocats pel prior de la basílica, que hauria de ser amonestat pel Vaticà. Però en tot cas, ara és responsabilitat del govern socialista que el trasllat es faci avui sense cap tipus d’exaltació del franquisme ni d’honors a la figura de Franco. Per la qual cosa cal un trasllat discret i dissoldre amb tota la força qualsevol grup que intenti una acció d’aquest tipus per evitar l’escarni de les víctimes. Finalment, cal tenir molt present que l’exhumació de Franco ha de ser només el primer pas d’un projecte de memòria històrica que ha de ser reparador per a les víctimes de la llarga dictadura i que ha de permetre a les famílies recuperar els seus familiars assassinats. A més de reconvertir el Valle de los Caídos en un centre d’explicació i denúncia de la barbàrie franquista.