El blindatge de Felip VI
L’acte de l’entrega dels premis Fundació Princesa de Girona no serà notícia pel talent de les cinc persones premiades aquest any, ni per ser la desena edició dels guardons, ni per la feina de promoció que fa la fundació, ni per la suposada contribució de la casa reial a aquesta feina. Ho serà pel rebuig que provoca la presència del rei Felip VI a Catalunya, ho serà pel divorci entre la monarquia i la societat catalana, reflectit tant en la protesta popular al carrer, en el caràcter quasi furtiu de l’arribada reial a Barcelona o en l’enorme blindatge policial, i ho serà per la inoportunitat d’aquest acte en plena campanya electoral.
El rei sap que una part molt majoritària de la societat catalana ja no amaga el seu republicanisme militant; en part perquè és l’evolució natural d’una societat moderna i radicalment democràtica davant una institució antiquada i imposada ‘de facto’ per l’antic règim; en part perquè la seva participació en el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat amb el discurs del 3-O de 2017 va marcar la distància insalvable entre el projecte democràtic d’una societat que vol exercir el dret a decidir el seu futur i una institució que avala l’ús totalitari de la força i de totes les eines de l’Estat per reprimir la població i l’exercici d’aquest dret.
Mantenir aquest acte, i la connotació política que comporta, en aquest context de tensió i indignació social i en aquestes dates de campanya electoral, quan justament des de totes les instàncies possibles es fan crides a la calma per desescalar el conflicte, no només era innecessari, sinó que és clarament irresponsable i un acte de provocació, que només té sentit per fer visible, aquí i també a Espanya, la immutabilitat de l’‘statu quo’ i també la seva supèrbia.