Amb el setge al preacord, ara calen fets
El preacord entre el PSOE i Podem per al primer govern espanyol de coalició ha desfermat una allau de dures reaccions en contra. Destaquen les dels expresidents del PSOE i del PP Felipe González i José María Aznar. Sectors polítics, econòmics i mediàtics lligats a la dreta, però també a l’ala més nacionalista espanyola del PSOE, han començat un setge per aturar la formació d’aquest govern, que encara no té els suports necessaris. L’aritmètica parlamentària imposa al PSOE i Podem la necessitat d’un pacte amb el nacionalisme basc del PNB i amb els principals partits independentistes catalans, ERC i JxCat. En el cas dels republicans, són imprescindibles amb els seus 13 diputats, si més no amb una abstenció. Una entesa per a la investidura però que també pot procurar estabilitat per a tota la legislatura. Així com incloure acords pressupostaris i d’infraestructures per a Catalunya. I, el més important, si hi ha voluntat real, pot ser la pedra angular que activi vies de solució democràtica al conflicte polític català. Un escenari de gran calat polític que té l’aval de les urnes del 10-N però que cal materialitzar. Si és que la voluntat de Sánchez de formar un govern amb Iglesias és sincera i no una maniobra i coartada per forçar al final un pacte amb el PP.
Ara bé, si vol reeixir, per suportar la pressió Sánchez s’ha d’apressar a assolir els suports necessaris per apuntalar-lo. I pel que fa a l’independentisme català, el líder del PSOE haurà d’abandonar la política repressiva que ha impulsat els darrers mesos, reconèixer la naturalesa política del conflicte i posar les bases d’un diàleg sense condicions en una mesa de negociació. No fer-ho serà irresponsable i farà inviable el govern de coalició, i es perdrà una oportunitat històrica.