Inestabilitat econòmica, i política
L’anunci de posada en marxa d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) per part d’algunes empreses emblemàtiques del nostre país, com ara General Cable, que vol tancar les plantes de Manlleu i Montcada i Reixac, amb uns 500 treballadors, i Bayer Hispania, que planteja acomiadar 75 treballadors a Sant Joan Despí, ha tornat a posar sobre la taula que la crisi no ha passat pas i que, a més, pot empitjorar en els pròxims temps. De fet, les dades indiquen que des del novembre del 2018 fins a l’octubre del 2019 un total de 10.000 persones han estat afectades per expedients de regulació d’ocupació, 8.783 de les quals ho han estat en aquest exercici, segons dades del Departament de Treball de la Generalitat. Aquesta xifra representa un increment interanual del 54,68%.
Una de les causes d’aquestes dades, i és una obvietat, és l’alentiment econòmic global, un alentiment que provoca, malauradament, un augment dels que s’anomenen ERO preventius, uns expedients en què, a més, la nova normativa derivada de les darreres reformes laborals posa molt fàcil. Veient la possibilitat de reduir els beneficis, algunes grans empreses redimensionen el seu negoci. I davant d’això, poc a fer, ja que són normes del joc mundials. En tot cas, millorar la normativa local per evitar abusos en l’aplicació.
Però hi ha un altre element que també provoca aquest efecte sobre l’economia i és la inestabilitat política que hi ha a l’Estat espanyol, una inestabilitat que es reduiria si des del govern estatal hi hagués la valentia política necessària per afrontar els grans reptes que existeixen, com ara la modernització, la reindustrialització i, sobretot, l’encaix territorial.