Luxemburg fixa un espai de llibertat

La sentència prejudicial Junqueras Vies (C-502/19) dictada dijous pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea té un impacte directe sobre els líders independentistes catalans. Tant pel que fa a Oriol Junqueras, perquè evidencia com el Tribunal Suprem va dictar una sentència sobre la base de la vulneració de drets fonamentals, en no respectar-li la immunitat com a eurodiputat. Com per la repercussió en el president Puigdemont i Toni Comín, que ahir mateix van veure restablerts els drets furtats com a eurodiputats. La sentència del TJUE és, doncs, un fort revés jurídic al Suprem espanyol i una victòria política per a l’independentisme amb el reconeixement com a eurodiputats de Puigdemont i Comín a tots els efectes i de Junqueras malgrat l’arbitrari empresonament a què se sotmet el president d’ERC.

La sentència, però, té una derivada històrica. Estableix que els electes en unes eleccions europees ho són com a ciutadans europeus. No per designació ni representació de cap estat. I per això són eurodiputats en el moment que es proclamen els resultats, sense que sigui exigible cap requisit imposat per cap estat. La sentència de Luxemburg dona garanties als ciutadans europeus que disposen d’una justícia que s’imposa als interessos d’un estat concret. I insta el Parlament Europeu a actuar a partir d’ara en aquesta línia i no sotmetre’s als arbitris d’un estat membre com va ver l’anterior president de la cambra, l’inefable Antonio Tajani. Luxemburg estableix un espai de protecció i llibertat per als eurodiputats contra excessos i vulneracions de drets de qualsevol estat membre, i evitar així arbitrarietats judicials amb finalitats polítiques com la que s’ha comès a l’Estat espanyol amb els independentistes catalans.