Doble cop de la Junta Electoral
El conflicte polític i institucional entre Catalunya i l’Estat espanyol. En el cas del president Torra, la JEC deforma la llei electoral (Loreg) equiparant l’exhibició d’una pancarta al Palau de la Generalitat amb actes de “rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat” com a excusa per assumir i precipitar una decisió insòlita que, casualment o no, emergeix com una complicació d’última hora a poques hores del debat d’investidura de Pedro Sánchez. Més enllà de les conseqüències que es puguin derivar de la seva decisió, resulta esperpèntic, en un Estat que s’autoproclama “democràcia plena”, que un òrgan purament administratiu com la JEC pugui tenir a les seves mans decisions tan transcendents com inhabilitar un president elegit democràticament pels ciutadans, ignorant el seu dret a la segona instància judicial –el Suprem–, i alhora provocar un xoc institucional amb el Parlament de Catalunya, que en virtut de l’Estatut i el seu reglament podria mantenir Torra en el càrrec en absència de sentència ferma.
A la politització, escassa neutralitat i respecte per la democràcia que ja ha demostrat en altres ocasions, la JEC va afegir també ahir la seva desconnexió dels criteris i sentències fixats per la justícia europea, decretant també la inhabilitació d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, en contradicció amb el dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ha certificat la condició d’eurodiputat de Junqueras des de la seva elecció i, en conseqüència, la seva immunitat i dret a exercir, mentre el Parlament Europeu no autoritzi l’actuació judicial contra ell. Una desconnexió que situa la JEC i la llei que l’empara (Loreg) a la llista de reformes que l’Estat espanyol necessita de forma urgent.