El nou govern de Sánchez

La constitució del nou govern espanyol presidit per Pedro Sánchez obre una expectativa per sortir del bucle d’immobilisme i repressió en què es troba la relació de l’Estat amb Catalunya des de fa més de dos anys. Han calgut mesos de bloqueig, unes noves eleccions, un canvi d’actituds i molts equilibris per culminar el primer govern de coalició en quatre dècades de democràcia i la primera aliança d’esquerres des de la República, amb el suport de partits independentistes i sobiranistes catalans i bascos. El canvi d’escenari, de llenguatge i de propòsits ha estat notable i cal donar-hi valor, però seran les accions amb relació al conflicte polític amb Catalunya el que definirà aquest nou govern.

És un fet que no ho tindrà fàcil, perquè té garantit el boicot total de la dreta, que ja li ha anunciat la primera querella per la designació de l’exministra Delgado com a nova fiscal general de l’Estat i que no té cap més full de ruta per a la legislatura que portar la política als jutjats per frenar qualsevol avenç de la negociació bilateral amb Catalunya. També pot comptar amb la resistència dins el mateix PSOE i amb els propis límits de Pedro Sánchez, que ni tan sols el seu caràcter camaleònic pot ignorar.

A Catalunya aquest govern genera un bri d’esperança en un mar d’escepticisme, dolor i recança més que justificats. L’exigència, per tant, serà important. Que Pedro Sánchez hagi reconegut Quim Torra com a president i interlocutor és un gest positiu de cara a la mesa de diàleg que s’ha de posar en marxa, però en caldran molts en tots els fronts per confirmar la voluntat de desjudicialitzar la política catalana. Només si els fets acaben omplint de sentit les paraules, aquest govern i tota la legislatura tindran sentit i un recorregut llarg.