Els deures del govern Sánchez

Pedro Sánchez ha de demostrar en els propers mesos si vol passar a la història com l’estadista que ha cercat una solució, que serà referendada o no pels catalans, per a l’encaix de Catalunya i Espanya, o un altre polític aferrat a la cadira que intentarà tirar la pilota endavant. De les sortides de to de la campanya electoral s’ha passat a un llenguatge molt més moderat i, amb l’acord amb, entre d’altres, ERC, a proposar accions concretes, com la taula de negociació entre governs. Ara cal que aquestes paraules i propostes passin a ser accions. És obvi que el futur d’aquesta legislatura depèn d’això, però també que la desídia amb què els poders de l’Estat han tractat Catalunya en els darrers anys, l’abandó absolut, fa que hi hagi molta feina a fer, d’entrada complir els propis pressupostos i les lleis i sentències, com ara les de dependència o les referents a les beques.

Però no és només això, ja que Catalunya es mereix que s’afrontin tots els reptes que estan fent que la seva productivitat i, per tant, la qualitat de vida dels seus ciutadans, se’n ressenti. L’Estat ha de culminar el traspàs de rodalies, ha de posar fil a l’agulla al problema dels peatges, ha de culminar infraestructures bàsiques, com ara el desdoblament de l’N-II, l’acabament de l’A-27, del quart cinturó, els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, la conversió del Prat en un ‘hub’ de veritat, eliminar del tot les restes de la llei Wert, tractar les universitats com es mereixen, etcètera. I si no és capaç de complir amb tots aquests objectius, el que ha de fer és posar-se d’acord amb la Generalitat i traspassar les infraestructures o els serveis i la seva dotació econòmica perquè es puguin gestionar des de la proximitat i el coneixement.