Opinió

Un govern, però dues estratègies

El ple del Parlament celebrat ahir ha escenificat la crisi institucional i de govern que ha provocat la ingerència d’un simple òrgan administratiu de l’Estat com la Junta Electoral Central (JEC) –amb la complicitat del Suprem–, acordant la suspensió de la condició de diputat del president de la Generalitat Quim Torra. Ni el Parlament ha defensat com caldria la seva sobirania, ni la majoria independentista de l’hemicicle ha defensat el president que va investir, exhibint la fractura existent entre JxCat i ERC, retratada cruament en la imatge d’un govern, meitat aplaudint dempeus la intervenció de Quim Torra i meitat immòbil i assegut.

El que va passar ahir és conseqüència inevitable de la coexistència dins el govern de dues estratègies diferents per gestionar el conflicte polític amb l’Estat en el context de repressió judicial. Dues vies divergents ja des que, fa dos anys, el president del Parlament i el grup d’ERC van renunciar a investir (i restituir) Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat davant l’amenaça del TC; una, basada en tenir un govern efectiu i ampliar la base independentista, i l’altra, basada a plantar-se davant els embats de l’Estat defensant de les mateixes institucions la seva sobirania i el principi democràtic.

Els efectes encara s’han de veure. Els diputats de Cs van tornar a exhibir un ‘hooliganisme’ vergonyós i impropi en el marc d’una oposició que demana eleccions, però seran JxCat i ERC els que hauran de valorar si la nova situació del president Torra i la inestabilitat demostrada ahir només poden portar a sotmetre la qüestió a les urnes. En tot cas, el diàleg continua obert i aquest govern de coalició ja ha superat altres crisis abans de la d’ahir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.