Assange: més que un judici
El procés per a l’extradició del fundador de Wikileaks, Julian Assange, va molt més enllà del judici contra algú sospitós d’haver comès un delicte. És un procés que dirimeix el dret d’un estat a protegir a tota costa el secret de les seves accions, fins i tot quan aquestes accions puguin ser criminals o significar violacions de la llei o dels drets humans i civils d’altres persones. I és també un procés que apunta directament a la llibertat d’expressió, a la llibertat de premsa i a la qualitat de la democràcia que aquests drets contribueixen a enfortir.
Els Estats Units acusen Assange de 18 càrrecs d’espionatge per la publicació de documents classificats del Departament d’Estat i dels serveis d’intel·ligència, sobre la guerra de l’Iraq i la de l’Afganistan, i aquestes acusacions podrien acabar comportant una condemna de fins a 175 anys de presó. Davant d’això, hi ha dues qüestions essencials a tenir en compte. La primera és fins a quin punt es pot perseguir la difusió de documents que són autèntics, que expliquen la realitat i que d’una manera o altra afecten els ciutadans. I, la segona, fins a quin punt la llei pot emparar un estat per amagar les seves accions, siguin o no delictives o reprotxables.
Tots els estats tenen secrets però, fins i tot acceptant el dret i la necessitat de disposar d’un espai de confidencialitat apartat dels focus, no és acceptable que la llei protegeixi el secret de les tortures a Guantánamo o de l’assassinat de 10 civils, inclosos dos periodistes, a Bagdad, per posar exemples. I és igualment inacceptable que es persegueixi el periodisme per explicar la veritat i, si és el cas, per denunciar les irregularitats comeses des del poder, sobretot perquè aquesta és una de les funcions que l’han convertit en peça important en les societats democràtiques.