Els permisos fan retratar la fiscalia

És una altra de les contradiccions aplicades als condemnats pel procés que criden l’atenció: els mateixos que van celebrar l’engarjolament provisional dels acusats i després la sentència condemnatòria es queixen ara que l’escrupolosa aplicació de la legislació penitenciària desemboqui en la concessió de permisos. Especialment bel·ligerant es mostra la fiscalia, que s’ha dedicat a recórrer els permisos autoritzats per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart amb arguments rocambolescos. Afortunadament, la fermesa i el rigor de la jutgessa de vigilància penitenciària, María Jesús Arnau, han tombat fins ara els intents d’impedir la sortida puntual dels empresonats, legítimament acollits al que preveu l’article 100.2, i han deixat en evidència la poca consistència de l’argumentari dels fiscals. Ho va recordar també la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella: el Codi Penal ja no considera el penediment un requisit indispensable per obtenir els permisos, n’hi ha prou amb responsabilitzar-se dels fets.

Un altre dels aspectes inclosos en els escrits de la fiscalia durament rebatuts per la magistrada fa referència a l’extensió de la condemna a l’itinerari penitenciari de l’intern, extrem que considera contrari a l’ordenament jurídic. Així mateix, recorda amb contundència: “No es pot pretendre canviar o modificar el pensament o la ideologia política dels presos.” La cullerada afegida pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, en la seva compareixença al Parlament ha acabat de retratar aquestes actuacions. Segons Bañeres, criden l’atenció les 2.300 visites autoritzades als empresonats, oblidant que mai tot un govern havia estat tancat i, sobretot, que, si la llei considera legal una visita, 2.300 també ho són.