Una llei esperada i necessària
L’esperada, reivindicada i necessària llei de llibertat sexual, també anomenada “llei del només sí és sí”, va ser aprovada ahir inicialment pel Consell de Ministres del govern espanyol. Pendent dels informes que n’han de fer el Consell General del Poder Judicial i el Consell d’Estat, es calcula que el nou text pot arribar al Congrés d’aquí a mig any. Li queda encara, per tant, un llarg recorregut abans no entri en vigor, però és una bona notícia que s’hagi fet el primer pas, superades les diferències que s’han produït les darreres setmanes entre els dos socis del govern de coalició. De fet, el redactat de la norma, la primera del nou Ministeri d’Igualtat, dirigit per Irene Montero, d’Unidas Podemos, va ser objecte de canvis fins dilluns mateix a causa de les discussions i diferències de criteri amb el Ministeri de Justícia, en mans del socialista Juan Carlos Campo.
La nova llei, en què s’està treballant des de fa molts mesos, és fruit d’una llarga reivindicació feminista, que s’ha anat intensificant després dels escabrosos fets de La Manada en les fetes de San Fermín del 2016 i les polèmiques sentències posteriors. L’objecte de la llei és la protecció integral del dret a la llibertat sexual de tothom a través de la prevenció i l’erradicació de tota violència sexual, que afecta les dones d’una manera desproporcionada. El nou text elimina el concepte d’abús sexual, inclou modificacions en el Codi Penal com ara l’assetjament al carrer, preveu l’enduriment de penes i, sobretot, col·loca el consentiment de la dona al centre de la qüestió. La llei instaurarà continguts sobre educació sexual en igualtat i diversitat en tots els nivells, fet de gran transcendència atesa la virulència del discurs masclista de la ultradreta, ara amb veu al Congrés.