La UE davant l’onada migratòria
La decisió de la Unió Europea de reforçar la posició de Grècia com a escut davant l’onada migratòria procedent de Síria és, novament, una mesura de curta volada. Anunciar 700 milions d’euros en ajudes a Grècia per segellar la frontera amb Turquia és únicament parar el cop enverinat del president turc, Recep Tayyip Erdogan, que incomplint l’acord migratori del 2016 ha obert la frontera i empès milers de migrants i refugiats sirians en direcció a Grècia per pressionar la UE buscant més suport en la seva estratègia militarista d’eixamplar la zona d’influència turca a costa de kurds i sirians.
La situació no és fàcil, amb el conflicte sirià generant una estampida de supervivents i més de cinc milions de refugiats i migrants de Síria, l’Afganistan o l’Iraq estacionats en condicions precàries a Turquia, sense intenció de tornar enrere i amb l’esperança d’arribar a Europa. Malgrat això, l’Europa del progrés, els drets i les llibertats no es pot limitar a tancar la porta, pagar generosament la seva vigilància i mirar cap a una altra banda per no veure el maltractament que pateixen els refugiats que intenten travessar la frontera, ja sigui per l’acció policial o per la de grups xenòfobs, com va passar diumenge a l’illa de Lesbos.
El problema no es resoldrà sol, l’onada migratòria continuarà, i el que la UE hauria de fer si vol sortir més forta d’aquesta crisi és deixar de banda els pedaços i afrontar-la de cara. És prioritari posar fi a aquest conflicte bèl·lic que ja dura nou anys, és imprescindible invertir en la reconstrucció i l’esperança de vida de la zona en conflicte i, en paral·lel, és necessari afrontar amb racionalitat però també amb ambició una política europea d’integració d’immigrants, que sigui equitativa i obligui tots els països de la UE.