El tèrbol afer de Joan Carles I

La investigació de la fiscalia de Suïssa d’un compte del rei emèrit Joan Carles amb 100 milions d’euros i la sospita que serien la comissió transferida pel rei de l’Aràbia Saudita per la construcció de l’AVE a la Meca, reobren el debat sobre el cap de l’Estat espanyol, la monarquia hereditària, la seva inviolabilitat constitucional, els seus privilegis i l’opacitat de la seva activitat econòmica i patrimonial. La fiscalia anticorrupció ha demanat informació a Suïssa i el menys que es pot exigir és que, arran de l’indici de la comissió de delictes, s’arribi al fons de la investigació sigui quina sigui la conseqüència judicial que se’n derivi.

La qüestió de fons, però, és la responsabilitat institucional. No és el primer cop que es qüestiona la inviolabilitat del rei, que és una porta oberta a la seva total impunitat, així com la seva posició de privilegi per enriquir-se en connivència amb l’activitat econòmica, pública o privada, de l’Estat. Uns privilegis impropis d’una societat moderna i d’una constitució democràtica, que fan sospitar de l’existència d’un ‘modus operandi’ que, més enllà d’un episodi i d’una persona concrets, afectaria la casa reial i la figura del rei Felip VI.

La derivada política és inevitable, en tant que els moviments socials, partits i fins i tot comunitats com Catalunya que qüestionen aquests privilegis o la pervivència de la mateixa monarquia, sempre han topat amb el blindatge polític del PP i el PSOE. Aquest cas, però, no només posa en evidència aquesta actitud, sinó que obligarà el govern de Pedro Sánchez a pronunciar-se, davant la petició d’explicacions de Podemos, el seu soci principal al govern. En tot cas, la millor manera de defensar la monarquia no és protegint la seva immunitat, sinó exigint i vetllant per la seva transparència i pulcritud.