Confinament inevitable

La decisió del govern espanyol d’endurir el confinament de la població per frenar el contagi del coronavirus i reduir el risc de col·lapse del sistema sanitari, especialment de les saturades UCI dels hospitals, va en la bona direcció. És el que calia fer, segons la majoria d’experts en epidemiologia i malalties infeccioses i, després de resistir-s’hi, és el que ha acabat fent Pedro Sánchez, tot i que segurament ho hauria d’haver fet abans i amb tota seguretat ho hauria d’haver fet millor, amb més rigor i transparència i evitant la incertesa que va generar ahir en empreses i treballadors.

La improvisació ha tornat a presidir l’acció del govern espanyol en aquesta crisi. Certament, aturar el país té una complexitat evident i afecta milers de treballadors i empresaris. Però justament per aquest motiu i perquè era una alternativa a considerar des de fa molts dies, que el mateix govern espanyol ja no descartava divendres passat, resulta increïble que hagi acabat fent-se realitat de manera tan maldestra, amb presses, a mitjanit, amb una publicació al BOE i amb una moratòria parcial de 24 hores precisament per corregir aquests inconvenients i pal·liar els dubtes i la inseguretat jurídica creada en empreses i treballadors.

El temps ha demostrat que el president Torra tenia raó quan fa dues setmanes reclamava en solitari un confinament dur i que, a pesar de les crítiques i amenaces que li va suposar fins i tot d’alguns ministres de Sánchez, ni feia política amb la malaltia ni actuava per desacreditar el govern espanyol, sinó perquè era el que la gravetat de la situació i el consell dels experts reclamaven. De la mateixa manera que ara, amb l’aturada de l’economia, és encara més evident que és l’Estat el que ha de suportar el pes d’aquesta crisi i evitar que l’acabin pagant els treballadors, els autònoms i les empreses.