La veracitat de les dades

La decisió de la Generalitat de canviar el sistema de recompte dels morts per Covid-19, per bé que tardana, va en la bona direcció, perquè evita la distorsió informativa que suposa deixar al marge, com si no existissin, tots els malalts que han perdut la vida fora dels hospitals, ja sigui a les residències d’avis, als centres sociosanitaris o a les seves llars, i permet oferir una radiografia més real de l’abast i els efectes de la pandèmia. És possible que calgui continuar desglossant el recompte hospitalari original com a referència per controlar-ne l’evolució, però això no estalvia el deure de donar la visió més transparent i honesta possible.

El govern espanyol ha demostrat un altre cop la seva dificultat per encaixar la disparitat de criteris. De nou hem sentit ministres acusant el govern i la conselleria de Salut d’especular, de jugar amb els morts, de confondre els ciutadans, refusant, criticant i en algun cas menyspreant la decisió de la Generalitat. Però els fets diuen justament el contrari, perquè el comitè de crisi espanyol ha imitat el moviment i també ha canviat el sistema de recompte, incloent-hi ara els morts fora dels hospitals que hagin donat positiu en la prova de Covid-19.

Els números continuaran desquadrats, perquè Salut hi inclou els anomenats “sospitosos” –malalts diagnosticats sense test– i aquesta discrepància subratlla de nou un dels principals punts negres de la deficient resposta de l’Estat espanyol a la pandèmia, que és la falta de tests del coronavirus. Amb una provisió de tests suficient no hi hauria casos sospitosos, sinó confirmats o descartats, i la informació seria més clara fiable. I encara més important: amb tests suficients, el desconfinament seria més ràpid i segur i l’epidèmia estaria més a prop d’estar controlada.