Futur magre per al sector cultural

Els efectes de la crisi del coronavirus en el sector cultural seran especialment importants, segons ja reconeixen els principals responsables polítics i els representants de les principals entitats. Serà un cop a un sector que ja no rep des de fa temps l’atenció que necessita per part de l’administració i amb part dels seus treballadors en condicions precàries i molts contractes temporals, la qual cosa provocarà que els efectes de la pandèmia i la consegüent suspensió de les activitats siguin molt més greus.

En l’horitzó més proper, a més, no s’hi entreveu cap possibilitat de retorn a l’activitat, perquè, justament, els actes amb públic, i en el sector de la cultura són els majoritaris, ja es veu clar que no es podran reprendre aviat, per no dir d’aquí a uns mesos. D’altra banda, les organitzacions empresarials del sector no acaben de veure clar, tampoc, reobrir sales de cinemes, teatre o de concerts amb la capacitat reduïda, no només per la dificultat d’aplicar l’anomenat distanciament social en les seves activitats, sinó perquè aquesta reducció de l’assistència de públic no garanteix els ingressos suficients. La incertesa en les previsions de desconfinament per part del govern espanyol empitjoren encara més la situació, com passa, per exemple, amb els festivals d’estiu, tots els quals estan ara mateix enlaire davant la falta de concreció.

Fins fa poques setmanes, el sector cultural reclamava un del tot insuficient 2% del pressupost català. La previsió era que no s’hi arribés. Ara no només caldrà aquest percentatge i més, sinó també clares polítiques de suport per evitar tancaments i pèrdues de lloc de treball, però també per deixar ben clar que la cultura és una aposta clara en un país que vol mirar cap al futur.