Opinió

Alarma en la legislatura

Pedro Sánchez ha aconseguit d’un pèl prorrogar l’estat d’alarma per cinquena vegada, fins al 7 de juny, al preu de fer saltar totes les alarmes respecte del futur de la legislatura. L’acord assolit amb Ciutadans –no tant el del PNB– allunya el president espanyol dels socis que li van permetre la investidura a primers d’any, i especialment l’allunya d’ERC, l’abstenció del qual va ser indispensable perquè fos investit. Sánchez ha anat perdent suports parlamentaris respecte de la gestió de la crisi per la Covid-19 i, al mateix temps, ha laminat la confiança dels que li’n van fer per estacar-lo a una taula de diàleg.

La tria de Ciutadans per allargar l’alarma i la incapacitat d’arribar a un acord amb ERC ha fet enrabiar els republicans, que ho consideren pràcticament una traïció. Gabriel Rufián va dir que ja no acceptaran més el xantatge de la dreta que vindria i va acusar Sánchez de fer saltar pels aires l’esperit de legislatura. El president espanyol es va esforçar a dir que manté la porta oberta al diàleg i que no s’han trencat els acords per a la investidura. Difícil equilibri, si no impossible. La geometria variable a què s’han acollit els socialistes, amb el suport més o menys entusiasta dels comuns, té uns límits. La manera com s’ha arribat a la cinquena pròrroga de l’alarma en posa a prova les costures.

Ningú ha volgut estripar la baralla. Uns i altres han procurat mantenir una porta oberta a la negociació. Caldrà veure si estem en un punt i a part o ja s’ha arribat al punt final de la legislatura. Però una vegada més s’ha constatat, lamentablement, la penosa dificultat que suposa per a l’independentisme català apostar per la via del diàleg amb el govern espanyol, ara dit de progrés, abans de dretes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.