Els Estats Units i el racisme
La tràgica mort de l’afroamericà George Floyd a mans d’un policia de Minnesota, amb les conseqüents protestes a tots els Estats Units –i, des de ja fa uns dies, a escala global–, ha posat la primera potència mundial de cara al mirall i s’ha vist ben clarament que el racisme continua ben latent al país, més de cinquanta anys després de les grans protestes liderades pel venerat Martin Luther King. La cruesa de les xifres ho fa ben evident amb qüestions com ara la població reclusa: més d’una tercera part és afroamericana, malgrat que aquesta és només un 12% del total dels habitants dels EUA. Molts altres indicatius que afecten la població negra també són negatius, en comparació amb la blanca. Tot plegat fa que la desigualtat racial no es pugui separar de l’opressió de classe social i que els afroamericans tinguin, pel sol fet de ser-ho, menys oportunitats en el mercat laboral i siguin més vulnerables en molts aspectes. Un racisme sistèmic que s’arrossega des de sempre. La qüestió que s’obre ara mateix és si les protestes d’aquests dies tindran impacte en la classe política i aquesta sabrà entomar el repte d’implementar els canvis legislatius necessaris per començar a revertir la situació. A tots àmbits, començant pels milers de cossos policials del país.
S’haurà de veure també com tot plegat afecta un president Donald Trump molt tocat per la gestió de la crisi del coronavirus i que, arran de les protestes, l’únic que ha fet ha estat posar més llenya al foc i fer crides a la llei a l’ordre. Som en any d’eleccions presidencials i el vot afroamericà pot fer capgirar la balança en estats clau. S’haurà de veure quins seran els moviments de Trump els pròxims mesos i també si el candidat demòcrata Joe Biden sap capitalitzar el malestar.