L’hora del turisme de proximitat
El sector turístic troba molt curt el pla d’ajudes que ha aprovat el govern espanyol i denuncia que, a sobre, arriba tard. Les dades respecte de com la crisi de la Covid-19 ha afectat, i com afectarà, aquesta activitat i el pes que té en el conjunt de l’economia catalana i l’espanyola donen arguments per a la queixa. Les xifres són esfereïdores: el turisme suposa entre el 12 i el 13 per cent del PIB català i un 14 per cent de l’ocupació. La dependència del turisme és, doncs, determinant. Un informe de la Universitat de Barcelona valora en 15.000 milions d’euros les pèrdues directes, que arriben als 28.250 milions si es calcula l’impacte global. Es perdran, segons l’estudi, entre 82.000 i 95.000 llocs de treball directes i fins a 150.000 si hi sumem els indirectes. Les xifres mostren la magnitud del problema i evidencien que el turístic ha estat dels sectors més afectats, per no dir el més afectat, per la pandèmia.
Malgrat les queixes per la deriva i el retard en les decisions del govern espanyol i la migradesa del pla d’ajuda, el sector, les empreses del sector, una part de les quals són pimes, s’han activat per salvar el que puguin d’una temporada que s’havia donat per perduda. Amb l’obertura de la frontera, avui, caldrà veure com respon el turista estranger, especiament el francès, però la majoria de les marques turístiques catalanes han posat l’objectiu en el turisme de proximitat, en el turista de quilòmetre zero. Els establiments s’han preparat a fons per oferir seguretat i garanties sanitàries, conscients que la percepció de destinació segura serà un valor a l’alça, no solament aquest estiu per intentar salvar els mobles, sinó de cara als propers anys. I quedarà pendent, com sempre, la discussió sobre el model turístic que volem.