El retorn a l’escola, un repte mundial
La represa del curs escolar és el gran repte immediat no solament del govern català, que també, sinó dels governs de tot el món. Un simple repàs de com ho estan afrontant els diferents països del nostre entorn ens mostra que ens trobem davant d’un desafiament colossal. I, no cal ni dir-ho, si posem la mirada en espais més allunyats del planeta com els Estats Units, Amèrica Llatina, el Pròxim Orient, Àfrica o Àsia. Un desafiament que tothom coincideix a catalogar de transcendental, però que cada estat aborda de manera diferent. Les recomanacions de l’OMS són tan genèriques que semblen més una apel·lació al sentit comú que el resultat d’una anàlisi científica. Només demana prudència davant la propagació del virus i defensa l’obertura de les escoles si la transmissió és baixa en la comunitat i si la vigilància epidemiològica, el rastreig de contactes i la sanitat són bons.
No només no hi ha un pla únic, o general, per al retorn a les escoles i instituts, sinó que la represa ja s’ha iniciat, o és a punt de fer-ho, amb mesures que són fins i tot contradictòries entre si, segons cada indret. Alemanya ha engegat per tongades, d’acord amb el seu sistema federal, Bèlgica comença dimarts amb mascaretes per als majors de dotze anys i sense excursions, Dinamarca i Noruega aposten per normalitzar l’ensenyament, Finlàndia conserva les restriccions, a Suècia, les escoles no han tancat mai, a Escòcia no preveuen distància de seguretat i les mascaretes són voluntàries i a Anglaterra, que comencen el 3 i el 4 de setembre, encara no han fet públiques les mesures. Tants caps, tants barrets, per trobar l’equilibri entre dos drets fonamentals com són l’educació i la salut pública, sempre amb un ull posat en l’economia. Preparem-nos perquè, tant aquí com arreu, les mesures aniran canviant i el que observem a escala mundial és probable que es reprodueixi entre diferents territoris de Catalunya o, fins i tot, entre diferents centres escolars.