Opinió

La censura a la Universitat

La sentència d’un jutjat contenciós administratiu que condemna la Universitat de Barcelona i anul·la el seu manifest aprovat i publicat arran de la sentència de l’1-O ni esborra, ni anul·la, ni silencia el rebuig frontal i explícit de la comunitat universitària catalana a tot el que representa aquella sentència. El manifest denunciava i denuncia la sentència injusta del Suprem, la judicialització de la política i la deriva autoritària de l’Estat espanyol, exigia i exigeix la llibertat dels presos polítics i reivindicava i reivindica el dret de Catalunya a l’autodeterminació, senzillament perquè aquesta és la posició de les tres quartes parts del claustre que el van aprovar i també ho és dels claustres d’altres universitats catalanes (Autònoma, Lleida, Politècnica, Rovira i Virgili, Pompeu Fabra i Girona), que van aprovar també amb àmplies majories la seva adhesió al manifest. I aquest fet no canvia ni per la denúncia d’un alumne i quatre professors de la UB, ni per la sentència d’aquest jutjat.

La universitat té opinió i té legitimitat per manifestar-la com ha fet en tantes ocasions, perquè no és un ens aliè a la societat, ni als fets amb transcendència social i perquè implicar-se en el progrés social forma part de la seva tradició. El problema, aquí, és que opini i es pronunciï d’una manera determinada, que l’‘statu quo’ judicial no comparteix. És obligat preguntar-se si un manifest de la Complutense de Madrid a favor de la unitat d’Espanya, per posar un exemple, hauria motivat una sentència judicial anul·lant el manifest, exigint neutralitat, negant la llibertat d’expressió, veient en perill la formació d’alumnes i professors i mutilant la capacitat de tenir posicions polítiques, com si la guerra, el terrorisme o les taxes universitàries no fossin política. La resposta és òbvia. El problema és l’opinió i condemnant una opinió se censura la llibertat, en aquest cas, la de la Universitat. I és amb decisions com aquesta que el sistema judicial espanyol s’assembla cada cop més al d’un estat totalitari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.